Divulgació

El Ministeri d’Economia i Competitivitat ha concedit a l’IFISC finançament per desenvolupar dos projectes d’investigació, segons la resolució del Pla estatal de R+D+I publicat recentment, que dóna suport a un projecte relacionat amb les ciències marines i a altres projectes vinculats amb els reptes de la societat des de l’àrea de la física. D’aquesta manera, en total, aquest 2016 l’IFISC comença a fer feina en 8 nous projectes d’investigació, pels quals gestionarà prop d’1 milió d’euros. El finançament prové tant de fons públics (Comissió Europea, Govern espanyol i Govern francès) com de fons privats internacionals (Fundació Volkswagen i Universitat de Ciència i Tecnologia Rei Abdullah). Pel que fa a les temàtiques, els estudis d’investigació que l’IFISC comença aquest 2016 es poden agrupar en tres grans àrees temàtiques: dades massives i sistemes sociotècnics, ecologia i ciències marines i fotònica i física quàntica.

En el camp de dades massives i sistemes sociotècnics es treballarà, per una banda, en l’elaboració de models de comportament humà amb dades provinents de noves tecnologies, i per l’altra –també gràcies a informació procedent de noves tecnologies–, en l’elaboració de models de demanda de transport.

En relació amb l’ecologia i les ciències marines, l’IFISC farà feina en l’anàlisi de dades provinents del desenvolupament d’una nova generació de sensors de seguiment d’animals i plantes marins, i en la millora de la coordinació i el treball conjunt de biòlegs i genetistes per a la previsió dels moviments de poblacions de larves marines.

En el camp de la fotònica i la física quàntica s’aprofundirà en el reservoir computing, la fotònica i informació quàntica.

Els projectes

Des del programa Horitzó 2020, la Comissió Europea finançarà el projecte BIGDATA4ATM «Passenger-centric Big Data sources for socio-economic and behavioural research in ATM», amb l’objectiu d’estimar la demanda de passatgers en transport aeri, poder elaborar models de previsions d’evolució i seguiments entre origen i destinació d’usuaris. En paral·lel, també es preveu estudiar l’ús del transport públic en la connexió entre el transport aeri i la resta de mitjans de transport.

«Emergent Social Technical and Ecological Complex Systems» (ESOTECOS), finançat des del Ministeri d’Economia i Competitivitat, s’ha plantejat per entendre els comportaments socials emergents fruit de la interacció entre moltes persones des de la perspectiva de la física dels sistemes complexos i les ciències socials computacionals. Pretén elaborar models de comportament humà i comparar-los amb models de comportament animal utilitzant dades massives.

«Lagrangian studies of Oceanic Processes» (LAOP), finançat des del Ministeri d’Economia i Competitivitat, té per objectiu analitzar els processos de transport i connectivitat a l’oceà amb aplicacions en sistemes biològics, com per exemple connexions entre reserves marines.

El desenvolupament de la següent generació de sensors per al seguiment i el control biològic de peixos i plantes és l’objectiu del projecte «Coupled Animal and Artificial Sensing for Sustanaible Ecosystems» (CAASE), centrat a la mar Roja. La informació que puguin aportar aquests sensors, les dades dels quals s’analitzaran a l’IFISC, pot servir per a una major comprensió del funcionament dels ecosistemes i les condicions mediambientals. Aquest projecte està finançat per la Universitat de Ciència i Tecnologia Rei Abdullah d’Aràbia Saudita.

«Hydrodynamic networks, population genetics, and oceanic Connectivity» (HYDROGENCONNECT), finançat pel Govern francès, és un programa destinat a potenciar la cooperació entre biòlegs i genetistes, potenciant el treball en xarxa i l’organització de trobades. Els investigadors que fan feina en aquest pla comparen les estructures de poblacions marines de lluç (compilant dades de diversos estudis genètics) i connexions hidrodinàmiques, amb la intenció de poder preveure els moviments de dispersió de les poblacions de larves de lluç, i poder determinar com afecten aquests rols de connectivitat la gestió de les pesqueries.

El Ministeri d’Economia i Competitivitat finança també el projecte «Quantum Information Preserving with Sctuctured Embeddings» (QUSTRUCT), gràcies al qual es treballaran per primera vegada a l’IFISC estructures funcionals integrades que serveixin com a filtre de soroll extern per avançar en l’aplicació d’ions atrapats com a plataforma per a computació quàntica.

Per altra banda, l’entitat privada alemanya Volkswagen Foundation finançarà «Neuromorphic computing using quantum dot networks» (NeuroQnet), un projecte de nanofotònica que vol aprofundir en el reservoir computing elaborant una xarxa fotònica de nanolàsers integrats. El programa preveu l’elaboració dels làsers amb punts quàntics, la seva integració i una implementació en òptica.

«Nonlinear Dynamics in photonics for future information and communication tecnologies» (ND-PHOT) és un projecte en col·laboració entre l’IFISC i el FEMTO-ST (França) per avançar en la fotònica aplicada a les tecnologies de la informació i la comunicació finançat des del CSIC.